En aquest article vull parlar-te breument d’un procés tant curiós com rigorós on resumiré:

  • Els requisits que s’exigeixen al formigó per garantir els estàndards de seguretat.
  • Pas a pas per l’avaluació i anàlisi de la resistència del formigó.
  • Pautes a seguir en cas de resultat negatiu.

El formigó és una massa pastosa feta d’un material compost format essencialment per un aglomerant (habitualment cement) al que se li afegeixen fragments d’un agregat (que segons el diàmetre pot ser grava, graveta o àrid fi com arena), aigua i additius específics en quantitats inferiors a l’1% de la massa total del formigó (colorants, acceleradors o retardants del enduriment, fluïdificant, impermeabilitzants o d’altres).

El tipus de formigó, additius i l’acer a col·locar prèviament, dependrà dels esforços que haurà de suportar i de les condicions ambientals a les que s’exposarà.

El formigó resisteix molt bé l’esforç de compressió, però no respon tan bé a la tracció o a la flexió. És per això que tot sovint s’utilitza conjuntament amb unes estructures d’acer anomenat aleshores ‘formigó armat’, millorant favorablement el seu comportament.

 

Tot i que el subministrador aporta un certificat sobre la qualitat del formigó entregat, per tal de garantir i comprovar la la bona consistència i resistència del formigó utilitzat en cada obra, es segueix un control específic.

S’agafa un mostratge del formigó en ús en un carretó i primerament es col·loca ciment fresc dins d’un motlle en forma de con amb la part superior foradada per on s’introdueix el l’element. S’aboca en 3 fases i en cada fase es pica amb una vareta de punta rodona per compactar i treure l’excés d’aire o aigua. Un cop ple s’extreu el material sobrant per deixar la part superior del con plana i el que s’hagi pogut vessar per els laterals. Darrerament s’extrau el con metàl·lic cap amunt sense fer moviments laterals, deixant que s’escampi el material espès amb el seu propi pes i es medeix els centímetres que ha ‘baixat’ respecte al con. Aquesta mesura ens indica si el formigó és de consistència fluida, plàstica o seca i haurà de coincidir amb l’especificat en cada projecte.

La pròxima prova i la més important per comprovar la resistència, consisteix en omplir 4 motlles cilíndrics amb una base de 15 cm de diàmetre i 30 cm d’alçada amb un protocol d’actuació específic que permet executar les provetes de la mateixa manera. Aquests motlles s’han de col·locar damunt d’una superfície plana, mòbil en la que no s’adhereixi el cement.

S’omplen els cons en 3 tongades del ciment fresc amb 25 cops de vareta cilíndrica en cada tongada. Un cop ple, es colpeja també suaument amb un martell per l’exterior del cilindre per tal de fer vibrar el formigó i que es vagi aixafant extraient aire i aigua sobrant del seu interior. S’aplana la part superior perquè sigui correcte el suport posterior a la màquina de pressió.

Es comprova la temperatura i es segella durant 24hores per tal de que s’assequi. Passades les 24h es desmunta el motlle i es treu el cilindre de ciment per portar-lo al laboratori on es farà l’assaig. Al laboratori es deixen els cilindres submergits en aigua.

Tot el procés va numerat i els operaris van omplint les dades en una fitxa estandaritzada.

L’operari encarregat de l’assaig extreu el dia 7 i el dia 28 des que es van fer els cilindres un d’ells, li treu l’excés d’humitat i li pren mides i pes.

Procedeix a l’anivellat i assecat dels extrems del cilindre amb un motlle evitant sempre l´adherència i amb l’equip de seguretat corresponent, el col.loca a la màquina de compressió que li aplicarà una càrrega que augmentarà progressivament fins arribar a trencar-lo. Un cop presos els resultats es retira el cilindre i els fragments d’aquest. Aquest procés de laboratori es repetirà als 28 dies.

Els resultats determinaran la resistència del formigó i si no és correcta, s’hauran de prendre solucions el els nous elements de formigó. Es recomanable començar per una primera reunió entre la Direcció Facultativa, el constructor i el subministrador del formigó per tal de poder definir altres aspectes: possibles preses de contrast, dret del subministrador a estar present en la presa de mostres, recinte per assegurar les condicions de permanència de les provetes en obra, assajos a aplicar, etc. També existeixen dues mostres més guardades en aigua per si son necessaris assaigs d’informació complementària. En cas de confirmar-se els resultats negatius, es pot procedir a la realització d’un estudi específic de la seguretat dels elements afectats pel formigó del lot sotmès a acceptació i/o a la realització de proves de càrrega,

La consistència determinada depèn de diversos factors que influeixen com:

  • Els canvis de les propietats agregades
  • La granulometria
  • Les propietats de la mescla
  • El contingut d’aire
  • La temperatura
  • L’ús d’additius especials

L’objectiu final de l’assaig de compressió del formigó mitjançant provetes, és el control de la qualitat. El valor de resistència és un indicador concret a l’hora de projectar estructures.